La vila va iniciar un canvi urbanístic, ja que fins aleshores circundava el castell i l'església. Aquesta es va construir el segle X i s'ha anat reformat i ampliant des d'aleshores. Avui en dia s'anomena la Catedral de l'Anoia.

Durant els segle següents, la zona va passar a mans del monestir de Poblet i, posteriorment, propietat de l'abadessa de Pedralbes. Les guerres i les epidèmies van fer estralls entre la població i la recuperació fou lenta i feixuga. El segle XIX, malgrat les guerres amb els francesos i la crisi de la fil.loxera, va suposar un nou incentiu per Capellades, especialment a les darreries quan va arribar la industrialització i es van obrir noves vies de comunicació.

En el segle XX, amb l'arribada dels inmigrants provinents del sud d'Espanya en la dècada dels cinquanta i seixanta, la vila va créixer demogràficament i ara gaudeix d'una estabilitat que li permet continuar sent un punt de referència en la cultura del nostre país.

CAPELLADES AVUI

La vila de Capellades s'alça damunt d'una potent terrassa travertínica que s'obre al marge dret del riu Anoia, a 317 m d'altitud, just al lloc on el riu talla la Serralada Prelitoral i configura el Congost de Capellades.

Turísticament Capellades rep també un important nombre de visitants al llarg de l'any. Aquest turisme és bàsicament de dos tipus: d'una banda, un turisme comercial lligat al fet de l'existència d'un gran nombre d'urbanitzacions de segona residència en els municipis que envolten Capellades i, d'altra banda, un turisme cultural relacionat amb la visita del Museu Molí Paperer i del jaciment arqueològic Abric Romaní (més de 40.000 visites per any). Dins d'aquest turisme cultural s'ha d'incloure també nombrosos col·lectius de persones que visiten la població en funció de la realització dels molts actes que el nombrós i important teixit associatiu de la vila organitza durant l'any (congressos, intercanvis, trobades, actuacions).

SITUACIÓ

CAPELLADES, població situada a la provincia de Barcelona, dins la comarca de l’Anoia.

LLOCS D’INTERÉS

Des del punt de vista patrimonial, Capellades, que al llarg dels anys s'ha preocupat per conservar i potenciar el seu patrimoni, compta amb un important conjunt d'elements patrimonials historicoartístics i naturals, alguns dels quals en l'actualitat són internacionalment coneguts.

Destaca d'una banda el Museu Molí Paperer, la configuració i projecció del qual ha donat un prestigi a aquesta vila, i en el que es conserva, d'una manera viva i amb l'utillatge i la maquinària originals, el procés artesanal de la fabricació de paper dels segles XVIII i XIX. La població de Capellades ha representat, durant segles, el màxim exponent d'aquesta indústria a Catalunya. El Museu Molí Paperer de Capellades s'alimentà de l'aigua que brolla a la Bassa, un llac artificial que es situa al costat d'aquest edifici. L'aigua de la Bassa abastí durant molts anys els nombrosos molins paperers que es situen a la vila, després d'un llarg recorregut pel rec del Corronaire. Fa desenes de milers d'anys, l'abundància d'aigua serví perquè en la seva caiguda marge avall construís les cavernes anomenades capellons.

Per alta banda, trobem també un element d'excepcional importància: la Cinglera del Capelló. Aquest entorn, a més de constituir un espectacular espai d'interès natural, conté un important conjunt de jaciments arqueològics que pertanyen als diversos períodes cronoculturals de la història de l'home, d'entre els quals destaca per la seva gran excepcionalitat científica el jaciment paleolític de l'Abric Romaní. Aquest jaciment arqueològic, que des de fa dos anys és també visitable, en l'actualitat encara és en procés d'excavació científica i s'ha convertit en un dels principals registres europeus per entendre paleoecosocialment les comunitats prehistòriques neandertals que poblaren Europa ara fa entre 80.000 i 40.000 anys.

La gran importància historicoarqueològica i natural d'aquest conjunt ha fet que el municipi hagi endagat el projecte de creació d'un parc temàtic prehistòric que properament s'obrirà al públic, aconseguint d'aquesta manera recuperar un espai de gran vàlua i incorporar un nou element patrimonial amb una projecció també turística.