HISTORIA

Arran de les obres que s’estan portant a terme en el sector anomenat Pla de Salt, s’ha pogut localitzar una interessant col•lecció d’objectes pertanyents a una indústria lítica que situa els primers pobladors de Salt entre 250.000 i 300.000 anys enrera. Malgrat que segurament tot aquest pla estava dominat per aigualleixos, la presència d’aquests testimonis materials prova que els homes del paleolític haurien fet “parada i fonda” en aquest pla per proveir-se d’aliments i recuperar forces per tal de poder desplaçar-se a indrets més plaents. Tanmateix l’absència de notícies referides a Salt, malgrat l’existència d’aquests materials trobats recentment, és notòria i de fet ens hem de remuntar fins l’any 823 per localitzar el primer document que de manera explícita es refereix a Salt. Concretament es tracta d’un pergamí que pertany a l’Arxiu-Biblioteca de Peralada.

L’agricultura era l’activitat fonamental de la població saltenca. L’existència de terrenys de fàcil conreu i de bon regatge permetia proveir de productes el mercat de la capital. En una comunitat tan fortament ruralitzada com la saltenca, en la qual figurava el primer contribuent de la província, concretament el Marquès Pelai de Camps, l’arribada d’en Pere Ramió, un industrial banyolí amb la intenció ferma i resolutiva d’instal•lar-hi una fàbrica tèxtil aprofitant un salt d’aigua de la sèquia Monar, significà un fort impacte sobre les antigues bases de la comunitat tradicional.

SALT AVUI

El canvi més transcendental que experimenta Salt es comença a desplegar a partir de la dècada dels anys 60, arran de la saturació urbanística del municipi de Girona i de l’onada immigratòria de multitud de persones que vivien en unes condicions de vida molt precàries dintre la pròpia perifèria gironina. Els 7.000 i escaig saltencs de l’any 1960 es concerteixen en 11.477 el 1970. Aquest creixement demogàfic va anar acompanyat d’un gran creixement urbanístic que facilitava enormement l’especulació del sòl i que posava les condicions objectives adequades per estimular l’aparició d’ambients de caràcter suburbial i marginal. Tot aquest enrenou coincideix amb un context polític en què es proposava crear “la gran Gerona”, incorporant a la capital els municipis de Salt i Sarrià de Ter, i amb la construcció de l’autopista, que significa un impacte ambiental irreparable perquè parteix en dos el terme municipal de Salt. Després d’una aferrissada resistència de Salt a integrar-se en aquest projecte, l’any 1974 s’annexiona a Girona mitjançant una sentència del Tribunal Superem. Més endavant, els esdeveniments polítics que conduiran al final del règim franquista i a l’assoliment de les institucions democràtiques, el poble de Salt recobrarà la seva independència l’any 1983.

Han passat els anys, i l’impacte d’aquella primera onada immigratòria que arribava a les nostres comarques i als nostres municipis amb un projecte de vida nou i esperançador que topava, a vegades, amb una realitat cultural diferent, poc a poc s’ha pogut normalitzar assolint uns nivells de convivència esplèndids en la majoria de casos. Tanmateix, des de finals del segle XX, Salt ha sofert una altra onada migratòria que ha portat la multiculturalitat a la vila, amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Afortunadament, l’expansió urbanística que ha experimentat el municipi aquests darrers anys s’ha guiat per criteris de qualitat que n’han millorat l’habitabilitat, amb zones verdes i d’equipaments, places i passeigs que han de servir per aconseguir una convivència més enriquidora entre tots els ciutadans.

SITUACIÓ

LLOCS D’INTERÉS

MUSEU DE L’AIGUA:

El Museu de l’Aigua es troba situat al barri vell de Salt, en un antic mas fortificat del s. XII conegut amb el nom de Mas Llorens.

El Museu de l’Aigua va inaugurar la seva exposició permanent l’any 1996, amb l’objectiu de donar a conèixer el desenvolupament històric, social i econòmic d’un territori marcat per la presència de l’aigua: el curs mig del riu Ter, així com de preservar, conservar i difondre un important patrimoni vinculat a l’aigua i a aquest territori.

El Museu també ofereix una programació periòdica d’exposicions temporals i activitats que us presentem des d’aquesta pàgina.