LLEIDA Historia, actualitat...
Historia, actualitat, situació i llocs dinterés
|
HISTORIA i LLEIDA AVUI Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui. Els ilergets, d’origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltrida al cim de la Roca Sobirana. Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l’any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda. Les cròniques romanes parlen d’una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en temps de l’emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes per bandes de bàrbars germànics. Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat. A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’atorga la Carta de Població a la ciutat l’any 1150. L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle XV. Des del 1382, el govern de la ciutat s’instal•la a l’antic Palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d’aquell moment, l’edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264), que substitueix l’antic consolat, d’origen romà, per Paeria com a forma de govern municipal. El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942. Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes. Finalment, amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar. Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il•lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que donaren a la ciutat una fisonomia urbanística, d’acord amb el seu paper de capital de la província, i l’aplicació als cultius dels nous estudis d’agronomia. Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica. Una vegada més, la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres i s’inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s’inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l’arquitecte Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat. El començament del segle XX suposa la reafirmació de l’Estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l’any 1940, necessita l’esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic. Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 115.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s’han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel•la de Blondel (1997) i la recentment inaugurada passarel•la de l’avinguda del Segre (2003). El 1999, l’antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l’Escorxador i el 2000 s’acaba la restauració de la Porta dels Fillols de la Seu Vella. L’expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l’inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del Museu de l’Automoció Roda Roda, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l’AVE i el Centre d’Art La Panera. Al 2006 es va inaugurar el Centre BTT, un espai dedicat als amants de la bicicleta i des del qual parteixen diferents rutes senyalitzades. A principis de 2007 s’obrirà el castell templer de Gardeny, que acollirà el Centre d’Interpetació de l’Orde del Temple i s’inaugurarà el Museu de Lleida. Important serà també aquest any per al desenvolupament del projecte de La Llotja “Teatre-Palau de Congressos” de Lleida i la construcció del futur Parador a l’antic convent del Roser, així com la rehabilitació del castell de La Suda. SITUACIÓ Lleida és la capital de la comarca del Segrià i de la demarcació que porta el mateix nom. És el centre demogràfic i econòmic més important de la Catalunya interior. Enclavada al costat del riu Segre, a mig camí entre el mar i la muntanya i perfectament comunicada, és un lloc de pas obligat entre les vies que connecten l'Estat espanyol amb la resta d'Europa i el Mediterrani. Disposa d'unes comunicacions modernes encapçalades per la línia d'alta velocitat (AVE) i la xarxa viària: l'autopista AP-2, que comunica Lleida amb les ciutats de Barcelona (també per autovia) i Saragossa, l'Eix Occidental que apropa Lleida al delta de l'Ebre i l'Eix Transversal que la uneix amb les comarques de Girona. Aquest caràcter d'encreuament de camins es completarà aviat amb la construcció de l'aeroport a la població veïna d'Alguaire i de l'autovia Lleida-Osca. Quant a la ciutat, una xarxa de carreteres la comuniquen fàcilment amb la resta del territori: l'A-230, que ens acosta a la Vall d'Aran i a la Vall de Boí, o la C-1313, que creua les comarques de l'interior fins a arribar a la Seu d'Urgell i Andorra. LLOCS D’INTERÉS MONUMENTAL!!!! La Seu Vella La visita al conjunt monumental del turó de la Seu Vella -edifici que forma part del Museu d'Història de Catalunya - li permetrà gaudir de les magnífiques vistes de la ciutat que ofereixen l'espigó de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina. Pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó, des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu, o bé mitjançant la línia 12 d'autobusos urbans que circula de dilluns a dissabte de 7.30 a 21.00 h. El Castell de Gardeny Durant la segona meitat del segle XII, l'Orde del Temple va alçar un complex conventual a l'estratègic turó de Gardeny. L'elevació -que abans de la nostra era ja va ser utilitzat com a base d'operacions militars- va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal•lats a Ilerda l'any 49 aC. El Palau de la Paeria L'Ajuntament de Lleida se situa al bell mig de l'Eix Comercial. La Morra (antiga presó del s. XVI situada al soterrani), l'arxiu municipal i el pati interior en són algunes de les joies. El Palau de la Paeria, l'obra més representativa de l'arquitectura civil romànica a Lleida, també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya. La Catedral Nova Entre 1761 i 1781, va tenir lloc la construcció de la Catedral Nova gràcies a les aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez. D'estil barroc i amb una gran tendència al classicisme academicista francès, se situa en ple Eix Comercial, davant l'Antic Hospital de Santa Maria. I MOLTS ALTRES MONUMENTS IMPORTANTS!!! (veure pàgina web: http://turisme.paeria.es ) MUSEUS!!! El museu de Lleida Amb la inauguració de la nova seu del Museu de Lleida es culmina un important esforç de col•laboració institucional, pel qual la ciutat es dota d’una infraestructura amb l’exigència qualitativa del segle XXI, tant pel valor de les col•leccions que aixopluga com per les voluntats que l’han fet possible. Museu d'Art Jaume Morera El Museu d’Art Jaume Morera és un punt de referència important en la vida artística i cultural de la ciutat de Lleida. Visitar les seves instal•lacions i conèixer els seus fons, ens permet fer una passejada per l’art del segle XX. Hi podem trobar des dels paisatges realistes de finals del segle XIX fins a les propostes més capdavanteres de l’art actual, passant per l’avantguarda dels anys trenta, on destaca l’obra de Leandre Cristòfol, i les manifestacions experimentals que van des dels anys seixanta fins als noranta. Centre d'Art La Panera El Centre d'Art La Panera és un nou equipament cultural que ens permet descobrir les manifestacions artístiques més recents a través de les diferents exposicions i les activitats que s'hi programen. El museu de l'aigua La situació geogràfica de la nostra ciutat ha afavorit un vincle molt fort amb l'aigua. Lleida va néixer vora el riu Segre i ha desenvolupat una extensa xarxa de canals i sèquies que la fan capital d'un dels espais irrigats més extensos de l’Estat. A més, el canal industrial de Seròs, potent productor d'energia hidroelèctrica, travessa la ciutat que també s’abasteix del canal de Pinyana, el canal més antic en actiu del nostre país. El Museu de l’Aigua és un museu de territori que té diferents punts d’interès. Roda Roda Museu instal•lat en un antic taller mecànic, que s’ha condicionat respectant al màxim la seva estructura original. Presenta una extensa col•lecció de cotxes, motocicletes, motors i reproduccions a escala que ens conviden a fer un viatge pel món de la indústria de l’automòbil a través de la història. TEATRE!!! Teatre de l'Escorxador L'antic escorxador municipal, un edifici modernista de l'any 1918, és avui dia un equipament cultural. La sala principal disposa de 310 butaques. A més, hi ha un segon espai dedicat a l'art experimental i multidisciplinari. El tercer espai escènic el completa el Cafè Teatre, un espai polivalent. Frederic Amat és l'autor de l'impressionant retaule que presideix el vestíbul. GASTRONOMIA!! La cuina del caragol Lleida és la capital de la cuina del caragol. El caragol es pot cuinar a la llauna (en unes xapes metàl•liques, i es menja acompanyat d'allioli o vinagreta), amb samfaina, a la brutesca, a la gormanda, etc. La festa gastronòmica de l'Aplec del Caragol és el màxim exponent de la cuina autòctona de Lleida. Vi i oli d'oliva El vi (DO Costers del Segre) i l'oli d'oliva (DOP Garrigues) de Lleida són productes de primera qualitat reconeguts a nivell mundial. Dolços i pastisseria Coques de recapte, panadons d'espinacs, panses, pinyons i Granados, uns dolços d'ametlla que duen el nom del reconegut músic de Lleida. |
|
|
Esta categoría está actualmente vacía |
|
¿Quién está en línea?
TFS Total Visits
 | 6143 Total: |
 | 2 Hoy dia |
 | 37 Esta Semana |
 | 138 Este Mes |
